Puigsacalm des del Coll de Bracons: ruta, dificultat i consells

El Puigsacalm no és una passejada entre volcans ni un mirador on s'arriba deu minuts després de deixar el cotxe. És una muntanya de 1.514 metres, un dels cims emblemàtics de la Garrotxa i una talaia extraordinària sobre la Vall d'en Bas, el Pirineu i bona part de la Catalunya Central.

L'ascensió més recomanable per a una primera vegada comença al Coll de Bracons. És la ruta més amable, però continua sent una excursió de muntanya amb uns cinc-cents metres de desnivell, pendents sostinguts i una durada aproximada de quatre hores. Amable no vol dir automàtica.

Fitxa ràpida de la ruta

• Inici: Coll de Bracons.
• Distància aproximada: 9,5 quilòmetres, anada i tornada.
• Desnivell positiu aproximat: 544 metres.
• Temps orientatiu: entre 3 hores i 30 minuts i 4 hores i 30 minuts.
• Dificultat: moderada per a persones acostumades a caminar.
• Tipus de ruta: anada i tornada pel mateix itinerari.
• Altitud del cim: 1.514 metres.

Les xifres poden variar lleugerament segons el punt on aparquis, les desviacions i el sistema utilitzat per registrar la ruta. Consulta la informació general del Puigsacalm i porta un mapa o una ruta descarregada.

Com arribar al Coll de Bracons

Des de la Vall d'en Bas s'hi arriba per la carretera de Joanetes al Coll de Bracons. És una carretera asfaltada, estreta i amb força revolts. El coll marca el límit entre la Garrotxa i Osona.

No hi ha un gran aparcament organitzat. Els vehicles es deixen als espais segurs o habilitats al costat de la carretera, que s'omplen aviat els caps de setmana. No ocupis la calçada, no bloquegis accessos i no aparquis on obliguis els altres vehicles a envair el carril contrari.

Arribar d'hora no és un consell poètic per veure sortir el sol. És la manera més fàcil de trobar lloc i no començar el dia negociant una maniobra impossible amb vint cotxes més.

A l'hivern, comprova l'estat de la carretera i la possible presència de gel. Si les condicions no són clares, canvia de pla. El Puigsacalm continuarà allà quan millori el temps.

Del Coll de Bracons a la Font Tornadissa

El camí comença al mateix coll, superant un petit ressalt rocós al costat de la carretera. No és una escalada, però cal utilitzar les mans durant uns instants. Després apareixen els senyals cap al Puigsacalm i la Font Tornadissa.

La primera part transcorre principalment per una fageda. El sender alterna trams suaus amb petites pujades i travessa el Collet de Sant Bartomeu. A la tardor, el bosc és un dels grans atractius de la ruta; també pot amagar arrels i pedres sota una catifa de fulles molt fotogènica i poc col·laboradora.

La Font Tornadissa apareix en una clariana envoltada de bosc i prats. És un bon lloc per descansar abans de la pujada més continuada. Porta la teva pròpia aigua: trobar una font al mapa no garanteix que tingui cabal ni que l'aigua estigui controlada sanitàriament.

De la Font Tornadissa al cim

Des de la font, el camí puja pels prats cap als Rasos de Manter. El pendent es nota, però el paisatge s'obre i comença a oferir vistes sobre les muntanyes properes.

El tram final alterna prats i senders de muntanya fins al cim. No presenta passos tècnics en condicions normals, però amb fang, gel, neu o boira la dificultat canvia completament.

Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una panoràmica molt extensa. En dies clars es distingeixen el Pirineu, la Vall d'en Bas, el Collsacabra, la plana de Vic i altres serres de la Catalunya Central. La visibilitat no està inclosa en cap reserva: pots sortir amb sol a la vall i trobar boira a dalt.

La zona del cim està exposada al vent i té cingleres properes. Vigila especialment la mainada, no t'acostis al caire per millorar una fotografia i posa't una capa d'abric abans de començar a tenir fred.

La tornada es fa pel mateix camí. Les baixades acostumen a ser més ràpides, però castiguen més els genolls i augmenten el risc de relliscar. Guarda aigua, atenció i una mica d'energia per al retorn.

És una ruta fàcil?

La ruta des del Coll de Bracons no té grans dificultats tècniques quan el terreny és sec. Tot i això, exigeix caminar unes quantes hores i superar més de cinc-cents metres de desnivell acumulat.

Per a una persona activa i acostumada al senderisme, la dificultat és moderada. Per a algú que només camina per ciutat, pot resultar exigent. La muntanya no canvia de categoria perquè una aplicació l'hagi pintada de color verd.

No és una ruta adequada per a cotxets infantils. Els nens acostumats a caminar per muntanya la poden completar si el ritme i la meteorologia són adequats. No converteixis el cim en una obligació si el grup deixa de gaudir molt abans d'arribar-hi.

Les rutes des de Joanetes i els Ganxos

Des de Joanetes també es pot pujar al Puigsacalm pels Ganxos Nous o els Ganxos Vells. Són itineraris molt més exigents, amb un gran desnivell, terreny aeri i passos equipats amb elements metàl·lics.

No recomanem aquestes variants com a primera ascensió ni a persones amb vertigen o poca experiència. Tampoc s'han de triar només perquè les fotografies semblen més emocionants. Si les vols descobrir, fes-ho amb experiència suficient, material adequat i, preferiblement, una persona guia que conegui la zona.

Alguns passos poden quedar afectats per despreniments, tancaments o canvis en l'equipament. Comprova sempre l'estat actual abans de sortir. Turisme Garrotxa descriu la proposta guiada pels Ganxos Nous com una travessa exigent pel Puigsacalm.

Quan pujar al Puigsacalm

La primavera i la tardor acostumen a oferir bones temperatures i boscos especialment atractius. A la tardor, les fulles poden amagar irregularitats del camí i els caps de setmana són concorreguts.

A l'estiu, comença d'hora per evitar la calor i les tempestes de tarda. Hi ha ombra en bona part del bosc, però la zona superior queda exposada.

A l'hivern, hi pot haver neu, gel, vent i poques hores de llum. Si no tens experiència ni material per a condicions hivernals, tria un altre dia. Girar cua és bastant més intel·ligent que convertir-se en una notícia local.

Consulta la previsió de muntanya, no només la d'Olot. La diferència entre la vall i el cim pot ser considerable.

Què cal portar

Utilitza calçat de muntanya amb bona sola. Porta prou aigua, menjar, protecció solar, una capa d'abric i una jaqueta impermeable. Descarrega la ruta i el mapa per poder-los consultar sense cobertura.

No confiïs exclusivament en el telèfon: la bateria baixa més de pressa amb fred, la cobertura pot fallar i una línia dibuixada en una pantalla no interpreta la boira per tu.

Deixa dit quin itinerari faràs i a quina hora esperes tornar. No abandonis residus i evita les dreceres que erosionen el terreny.

Amb què combinar l'excursió

Després de la ruta, Sant Privat d'en Bas, Joanetes o Els Hostalets d'en Bas permeten completar el dia sense afegir una altra gran caminada. Reserva taula si vols dinar tard: arribar de la muntanya no dona accés automàtic a una cuina tancada.

Si el temps impedeix pujar, el mirador de Xenacs, la via verda del Carrilet o els pobles de la Vall d'en Bas ofereixen alternatives menys exposades.

El veredicte

Pujar al Puigsacalm des del Coll de Bracons és una de les millors excursions de la Garrotxa. El camí travessa fagedes, prats i un cim amb vistes enormes sense exigir passos tècnics en condicions normals. Però continua sent muntanya: arriba d'hora, consulta el temps, porta aigua i no dubtis a girar cua. El cim és opcional; tornar bé no.