10 llocs poc turístics de la Garrotxa que cal veure
Deu llocs poc turístics de la Garrotxa amb ermites, boscos, lava i miradors: què val la pena, com arribar-hi i què és millor evitar de debò.

La Garrotxa menys concorreguda sol començar al final d'una carretera secundària, en un camí sense botiga de records o lluny del lloc on tothom fa la mateixa fotografia. Demana renunciar a veure-ho tot de pressa.
Aquesta llista no vol substituir la Fageda d'en Jordà, el volcà del Croscat o Santa Pau. Són coneguts per bons motius. Però si ja has complert amb els clàssics, o prefereixes caminar sense formar part d'una processó amb botes, aquí tens deu alternatives amb caràcter.
Què vol dir aquí «poc turístic»
No vol dir secret, verge ni desconegut. Els indrets estan documentats, diversos formen part d'itineraris senyalitzats i la gent de la comarca hi passa des de fa molt temps. Simplement queden fora de la volta ràpida d'un cap de setmana.
1. Les ermites del Corb
Sant Miquel del Corb i Sant Martí del Corb apareixen entre faigs i clarianes al vessant de la serra del Corb, a prop de Les Preses. La gràcia no és marcar dues esglésies en una llista, sinó el camí: ombra, silenci i canvis de llum que fan que el bosc sembli més gran.
La ruta completa es pot enllaçar amb Xenacs i el mirador de puig Rodó. No és una passejada urbana ni una excursió per estrenar vambes blanques. Si només busques la foto d'una ermita, potser l'esforç et semblarà excessiu. Si gaudeixes tant del camí com de l'arribada, val molt la pena.
2. Sant Julià del Mont
Des de l'entorn de Santa Pau es pot pujar cap a Sant Abdó i Sant Senén i l'antic santuari de Sant Julià del Mont. És un d'aquells llocs que expliquen millor la comarca que un mirador a peu de carretera: cal guanyar alçada, el bosc obre finestres i la zona volcànica s'ordena davant teu.
No esperis panoràmiques constants. Una part del recorregut passa sota els arbres i precisament aquí hi ha el seu caràcter. És una sortida per dedicar-hi hores, no per encabir entre l'esmorzar i una reserva per dinar.
3. La Fageda Fosca i el volcà d'en Simón
La Fageda d'en Jordà s'endú la fama; la Fageda Fosca manté un ambient força més discret. La ruta passa per una fageda a la serra de Finestres i permet acostar-se al volcà d'en Simón, lluny del circuit volcànic més repetit.
Aquí l'atractiu és subtil. No hi ha una gran paret de greda ni un cràter de postal. Hi ha relleu, humitat, fulles i un bosc que demana atenció. Millor a la primavera o a la tardor, i pitjor després de pluges fortes si no portes calçat amb bona adherència.
4. La via romana de Capsacosta
A la Vall de Bianya encara es conserven trams empedrats de la via romana de Capsacosta, a més d'elements relacionats amb la construcció i l'ús històric del camí. No cal ser especialista en arqueologia: n'hi ha prou de mirar com resol el pendent per entendre que no era un corriol improvisat.
L'error habitual és voler-la recórrer sencera sense haver organitzat la tornada. Decideix abans si faràs un tram d'anada i tornada o si comptes amb dos vehicles. L'accés, l'estacionament i l'estat actualitzat de l'itinerari s'han de comprovar: [PENDIENTE DE VERIFICAR].
5. La Vall del Bac i Sant Andreu de Porreres
La Vall del Bac és Alta Garrotxa sense decorat: carreteres estretes, masies separades, bosc i una sensació real de distància. Des de l'entorn de l'Hostal de la Vall del Bac hi ha rutes cap a Sant Andreu de Porreres i altres camins tradicionals.
Venir només a conduir, fer una foto i marxar té poc sentit. El millor és caminar i acceptar el ritme de la vall. Condueix a poc a poc, deixa pas, no bloquegis accessos i recorda que moltes pistes i finques són privades. Aquí comportar-se com algú del país vol dir molestar poc.
6. Molí Fondo, el Boscarró i les colades de lava
Sant Joan les Fonts guarda un dels millors llocs per veure què va fer la lava sense haver d'imaginar massa. A l'entorn del Molí Fondo i el Boscarró apareixen colades basàltiques, parets al costat del riu i restes de patrimoni industrial. Geologia i fàbrica comparteixen escenari sense posar-se solemnes.
És una opció raonable si vols una visita més curta. Tot i això, els passos prop de l'aigua poden relliscar i les crescudes canvien les condicions. Consulta l'estat de la ruta abans d'anar-hi i no travessis si el riu no ho posa fàcil. La pedra volcànica continuarà allà un altre dia.
7. El Castell d'Hostoles
Damunt de Sant Feliu de Pallerols queden les restes del Castell d'Hostoles, amb vistes sobre la vall. No hi vagis esperant un castell reconstruït, sales moblades o una audioguia. El que queda s'entén com a posició defensiva i com a balcó natural.
La pujada recompensa, però demana calçat adequat i una mica d'atenció al tram final. És millor evitar les hores centrals dels dies calorosos. Si les ruïnes et deceben quan no hi ha teulada, tria una altra proposta; si t'agrada llegir el paisatge, aquesta funciona.
8. Santa Maria de Finestres i la Palomera
La serra de Finestres permet enllaçar Santa Maria del Freixe, el poblat ibèric de la Palomera i Santa Maria de Finestres en una excursió llarga. És probablement la proposta més completa de la llista i també una de les menys compatibles amb les presses.
Hi ha bosc, patrimoni i vistes, però no un servei esperant a cada parada. Porta aigua, menjar, el track descarregat i marge de llum. La ruta oficial està considerada de dificultat mitjana o alta. Si la teva idea de caminar és mitja hora després de dinar, no passa res: torna al punt sis.
9. Els camins de Pedra Tosca
Entre Olot i Les Preses, els camins del Bosc de Tosca travessen un paisatge fet amb lava, parets de pedra seca, camps petits i passos estrets. El Parc de Pedra Tosca ajuda a interpretar-lo, però val la pena mirar més enllà del recinte i entendre com la gent va convertir un terreny aspre en espai cultivable.
No és un lloc de grans vistes. Es gaudeix per acumulació de detalls: una paret, una barraca, la molsa, la manera com gira el camí. Ideal per a un matí tranquil i força mala elecció si necessites estímuls espectaculars cada cinc minuts.
10. Els volcans de Sant Marc i Puig Roig
Sant Feliu de Pallerols té volcans que gairebé mai entren a la primera conversa sobre vulcanisme a la comarca. L'itinerari de Sant Marc i Puig Roig combina nucli urbà, relleu volcànic i paisatge rural sense la concentració de visitants de l'eix entre Olot i Santa Pau.
És una bona manera de tancar la llista perquè recorda una cosa important: no tots els volcans tenen un cràter perfecte ni un plafó al davant. De vegades són una elevació coberta de vegetació que només agafa sentit quan saps per on camines.
El consell local
No intentis reunir els deu punts en dos dies. Agrupa'ls per zones i tria un indret exigent o dos de fàcils per jornada. Una combinació sensata seria:
- Les Preses: ermites del Corb o camins de Pedra Tosca.
- Santa Pau i Finestres: Sant Julià del Mont, Fageda Fosca o Santa Maria de Finestres; només una ruta llarga.
- La Vall de Bianya i Alta Garrotxa: Capsacosta o Vall del Bac.
- Sant Joan les Fonts: Molí Fondo i Boscarró.
- Vall d'Hostoles: Castell d'Hostoles o volcans de Sant Marc i Puig Roig.
Informació pràctica
Abans de sortir
- Descarrega l'itinerari oficial i no depenguis de la cobertura mòbil.
- Consulta la previsió meteorològica i l'estat del camí.
- Porta aigua, alguna cosa per menjar i calçat amb sola fiable.
- Respecta propietats privades, bestiar i filats.
- Els gossos han d'anar controlats i, on correspongui, lligats.
- Accessos, reserves i aparcaments vigents: [PENDIENTE DE VERIFICAR].
Dificultat
Molí Fondo i alguns trams de Pedra Tosca són les opcions més amables. Ermites del Corb, Sant Julià del Mont, Vall del Bac, Castell d'Hostoles i, sobretot, Finestres exigeixen més temps, orientació i forma física. Comprova sempre la fitxa oficial concreta: una llista editorial no substitueix un mapa.
Millor moment
Primavera i tardor acostumen a oferir les condicions més agradables. A l'estiu, surt aviat i evita el migdia. Després de ploure, la roca, la fullaraca i els passos al costat de l'aigua es poden complicar. A l'hivern hi ha dies magnífics, però la llum s'acaba abans. Sembla obvi. S'oblida igual.
Ja que ets aquí
A Sant Joan les Fonts, fixa't també en el monestir i el pont. A la Vall de Bianya, combina la caminada amb un dinar sense presses, no amb quatre excursions més. Si dorms a la comarca, guarda un matí sense un pla tancat.
Veredicte: aquests deu llocs mereixen ser a la guia, però no tots al teu itinerari. Tria bé, camina amb calma i deixa l'indret exactament igual de poc turístic que l'has trobat.