garrotxa.es
ExploraLa llista completa

Els 40 volcans de la Garrotxa, de famosos a invisibles

Els 40 volcans de la Garrotxa, ordenats per fama: forma, peculiaritats, fotogènia i facilitat real de visita per triar sense perdre el temps.

Publicat el

Els 40 volcans de la Garrotxa, de famosos a invisibles

A la Garrotxa no hi ha quaranta cràters perfectes. Hi ha cons d’escòries, cràters d’explosió, edificis erosionats i volcans coberts per colades posteriors. Algun sembla un turó qualsevol. Aquesta és la gràcia.

El Parc Natural comunica 40 volcans catalogats. Seguim aquest inventari i els ordenem per notorietat turística aproximada, no per edat, mida o valor científic. No hi ha cap classificació oficial de popularitat.

Com llegir el rànquing

Foto valora, amb criteri editorial, si la forma o els materials produeixen una imatge clara. Visita valora camí públic, senyalització, interpretació i facilitat per entendre què veus. Un 1/5 no vol dir que el volcà sigui irrellevant: vol dir que no recomanem anar-hi expressament sense guia, permís o context. Accessos actuals: [PENDIENTE DE VERIFICAR].

Els 40 volcans, de més famosos a menys

  1. Volcà del Croscat — Con d’escòries amb cràter de ferradura i una gran ferida minera restaurada. Les capes negres i rogenques són la fotografia volcànica més clara de la comarca. · Foto 5/5 · Visita 5/5.
  2. Volcà de Santa Margarida — Cràter circular d’origen freatomagmàtic, encaixat parcialment en roca anterior, amb una ermita al fons. Molt recognoscible i molt concorregut. · Foto 5/5 · Visita 5/5.
  3. Volcà de Montsacopa — Con regular amb cràter circular centrat, enganxat al centre d’Olot. Torres, ermita, vistes urbanes i accés senyalitzat: el volcà més fàcil d’entendre. · Foto 5/5 · Visita 5/5.
  4. Volcà de Montolivet — Con estrombolià amb cràter obert al nord-oest i colada cap al Riudaura. Es visita des d’Olot, tot i que el bosc en dissimula part de la forma. · Foto 4/5 · Visita 4/5.
  5. Volcà de Rocanegra — Con molt regular amb cràter de ferradura obert al nord-est i piroclasts molt negres. Té espai interpretatiu i sembla més jove del que s’esperava. · Foto 4/5 · Visita 4/5.
  6. Volcà de la Garrinada — Edifici complex amb tres cràters i alternança de dipòsits estrombolians i hidromagmàtics. Científicament magnífic; turísticament frustrant per l’accés limitat. · Foto 3/5 · Visita 1/5.
  7. Volcà de Sant Marc — Con estrombolià al costat de Sant Feliu de Pallerols. L’antiga gredera permet llegir els piroclasts i forma parella visitable amb Puig Roig. · Foto 3/5 · Visita 5/5.
  8. Volcà del Puig Roig — Edifici associat a una colada basàltica visible en una antiga pedrera restaurada. Menys forma de postal, més geologia a la vista. · Foto 4/5 · Visita 5/5.
  9. Volcà del Racó — Con simètric de lapil·li i escòries, amb seqüències estrombolianes i freatomagmàtiques. S’integra bé en rutes des de Les Preses i Xenacs. · Foto 3/5 · Visita 4/5.
  10. Volcà de les Bisaroques — Con urbà d’Olot, format per escòries i amb una colada associada. El perfil es reconeix millor des de fora que caminant-hi al damunt. · Foto 3/5 · Visita 3/5.
  11. Volcà de Fontpobra — Con ovalat, cràter obert al sud-sud-oest, dues colades i un dic basàltic. · Foto 3/5 · Visita 3/5.
  12. Volcà de Can Tià — Va començar amb activitat estromboliana i va acabar amb una explosió freatomagmàtica que obrí el cràter. · Foto 3/5 · Visita 3/5.
  13. Volcà d’Aiguanegra — Con estrombolià obert al nord-oest; la lava ajudà a formar la plana de Sant Joan les Fonts. · Foto 3/5 · Visita 4/5.
  14. Volcà del Puig Jordà — Con de ferradura obert al nord-est, envoltat per la colada de la Fageda d’en Jordà i cobert després per laves del Croscat. · Foto 3/5 · Visita 2/5.
  15. Volcà de Simon — Va alternar aigua i magma; acabà construint un con d’escòries obert al nord-oest i una colada. · Foto 3/5 · Visita 3/5.
  16. Volcà del Traiter — Edifici complex amb dos cràters circulars i un altre de ferradura. · Foto 2/5 · Visita 2/5.
  17. Volcà de les Medes — Sistema remot amb con d’escòries, cràter obert, fase freatomagmàtica i la depressió de Llacunagra. · Foto 3/5 · Visita 1/5.
  18. Volcà de Pujalós — Con antic de forma hemisfèrica i base gairebé circular, amb enclavaments rocosos d’interès científic. · Foto 3/5 · Visita 2/5.
  19. Volcà del Puig Astrol — El con més petit del catàleg: regular, truncat i amb un cràter central diminut. · Foto 3/5 · Visita 1/5.
  20. Volcans de Cabrioler — Dos cons adjacents de mida semblant, anteriors al Croscat. · Foto 2/5 · Visita 2/5.
  21. Volcà de Comadega — Con monogènic hemisfèric amb cràter centrat, lleugerament obert a llevant. · Foto 3/5 · Visita 2/5.
  22. Volcà del Puig Subià — Conjunt de piroclasts recolzat entre Rocanegra i la serra de Finestres. · Foto 2/5 · Visita 2/5.
  23. Volcà de la Tuta de Colltort — Depressió ovalada creada per una fase explosiva, seguida per una colada petita. · Foto 2/5 · Visita 2/5.
  24. Volcà del Puig de Martinyà–Puigsafont — Aparell compost amb dos cràters el·líptics i formes irregulars d’escòries i lapil·li. · Foto 2/5 · Visita 1/5.
  25. Volcà del Puig de l’Estany — Part nord de tres cons alineats; conserva un cràter obert al nord-nord-oest. · Foto 2/5 · Visita 2/5.
  26. Volcà del Puig de Bellaire — Con meridional del grup Bellaire–Gengí–Estany, degradat i sense cràter visible. · Foto 2/5 · Visita 1/5.
  27. Volcà de Gengí — Con central del mateix conjunt, també degradat i sense cràter llegible. · Foto 2/5 · Visita 1/5.
  28. Volcà del Puig de Mar — Cràter molt degradat i colada gairebé imperceptible a la cubeta de Santa Pau. · Foto 2/5 · Visita 2/5.
  29. Volcà del Puig de la Costa — Edifici cobert per vegetació i per projeccions del Croscat. · Foto 2/5 · Visita 1/5.
  30. Volcà del Puig de la Garsa — Con estrombolià erosionat, sense cràter conservat, amb escòries i lapil·li. · Foto 2/5 · Visita 2/5.
  31. Volcà de Can Barraca — Con de piroclasts rogencs a Batet, amb lapil·li, cendres i bombes. · Foto 2/5 · Visita 1/5.
  32. Volcà del Puig de l’Ós — Con estrombolià simple, amb cràter obert al sud-oest i sortida de colada. · Foto 2/5 · Visita 1/5.
  33. Volcà del Cairat — Cràter circular d’explosió excavat directament a la serra, sense con, fruit d’activitat freatomagmàtica violenta. · Foto 2/5 · Visita 1/5.
  34. Volcà del Pla sa Ribera — Edifici sense cràter visible, amb activitat freatomagmàtica i estromboliana; conserva un petit con adventici. · Foto 1/5 · Visita 1/5.
  35. Volcà de Sant Jordi — Centre eruptiu emplaçat en un vessant pronunciat; no se’n coneix amb precisió la boca i no conserva una morfologia de cràter llegible. · Foto 1/5 · Visita 1/5.
  36. Volcà de Repàs — Petit con estrombolià molt erosionat sobre la serra de Molera; l’antic cràter, probablement obert al nord-est, ja no es reconeix. · Foto 1/5 · Visita 1/5.
  37. Volcà de Repassot — Petit centre del sector de Sant Joan les Fonts inclòs a l’inventari clàssic. · Foto 1/5 · Visita 1/5.
  38. Volcà de Claperols — Aparell petit de materials piroclàstics, afectat per erosió i extraccions antigues. · Foto 1/5 · Visita 1/5.
  39. Volcà de la Canya — La part visible és gairebé només el cim d’un con enterrat per colades posteriors. · Foto 1/5 · Visita 1/5.
  40. Volcà del Bac de les Tries — Edifici completament erosionat, sense vestigi del cràter, identificat per petits afloraments prop d’Olot. · Foto 1/5 · Visita 1/5.

Els que triaríem per a una primera visita

Si només tens un dia, no col·leccionis cons. Tria tres experiències diferents:

  • Croscat per veure l’interior d’un con i els seus colors.
  • Santa Margarida per caminar dins d’un cràter recognoscible.
  • Montsacopa per entendre la relació entre Olot i els volcans.

Una xifra menys simple del que sembla

En cartografia i recerques recents apareixen noms com la Pomereda, Ca l’Isidret o Puig s’Agonia, i alguns edificis compostos se separen o s’agrupen d’una altra manera. Per això es poden trobar recomptes superiors a quaranta. Aquí mantenim els 40 del catàleg oficial per no barrejar criteris enmig d’una guia turística.

Informació pràctica

  • Gairebé tot el Parc Natural és propietat privada: camí senyalitzat no vol dir llibertat per travessar qualsevol camp.
  • No entris en grederes, pedreres o cràters sense un accés públic indicat.
  • Descarrega l’itinerari i consulta restriccions, aparcament i reserves abans de sortir.
  • La vegetació canvia completament la lectura del relleu; l’hivern i l’inici de primavera solen mostrar millor alguns perfils.
  • Per als volcans amb visita 1/5 o 2/5, un guia especialitzat aporta molt més que una ubicació al mòbil.

El veredicte local

Els tres primers mereixen la fama. La llista demostra que alguns volcans es veuen, altres es llegeixen i alguns només s’entenen quan algú assenyala el talús correcte.

Una selecció local, de tant en tant

Llocs nous, plans de temporada i poques turistades. Sense spam.

Cookies

Fem servir cookies pròpies i de tercers per a analítica i publicitat (Google Analytics i píxel de Meta). Les pots acceptar o rebutjar: si les rebutges, continuaràs llegint amb normalitat. Més informació