Fageda d'en Jordà: com visitar-la, rutes i aparcament

Sí, la Fageda d'en Jordà val la pena. També és un dels indrets més visitats de la Garrotxa, de manera que convé arribar-hi amb alguna cosa més que unes botes noves i l'esperança de trobar el bosc buit un diumenge de tardor.

La pots recórrer amb una volta curta d'uns 35 minuts o integrar-la en una ruta circular de 10,9 quilòmetres amb els volcans del Croscat i Santa Margarida. La tria correcta depèn del temps i de les ganes reals de caminar, no de com d'esportiu et senties mentre preparaves el viatge des del sofà.

Què té d'especial la Fageda d'en Jordà

La Fageda és un bosc de faigs situat a uns 550 metres d'altitud, una cota poc habitual per a aquesta espècie. Creix damunt d'una antiga colada de lava del volcà del Croscat, amb un relleu irregular format per petites elevacions conegudes com a tossols.

El resultat és un bosc amb el terra ondulat, pedres volcàniques cobertes de molsa i canvis de llum constants. En alguns trams sembla completament pla; en d'altres, els camins passen entre els turons creats per la lava.

No hi busquis grans miradors ni un monument concret. La visita consisteix a caminar, observar i allunyar-se una mica de l'accés principal. Si necessites una atracció nova cada deu minuts, probablement el problema no és del bosc.

Com arribar-hi i on aparcar

L'accés principal és l'àrea de Can Serra, a la carretera GI-524 entre Olot i Santa Pau. Hi ha aparcament regulat, centre d'informació, lavabos i l'inici de diversos itineraris senyalitzats.

L'aparcament és de pagament. La informació oficial indica actualment que no requereix reserva prèvia, tot i que recomana arribar d'hora. Les condicions poden canviar segons la temporada; consulta la informació actualitzada sobre els accessos abans de sortir.

No aparquis als vorals, a les entrades de les finques ni en camins privats quan Can Serra sigui ple. L'alternativa no és trobar un forat creatiu, sinó esperar, utilitzar el transport disponible en dates d'alta afluència o canviar l'ordre del dia.

Des d'Olot el trajecte amb cotxe és curt. També hi ha connexions d'autobús en determinades dates, però cal comprovar el servei vigent abans d'organitzar una visita sense vehicle propi.

Ruta curta: el sender Joan Maragall

L'opció més senzilla és l'itinerari número 2, conegut com a sender Joan Maragall. És circular, pràcticament planer i comença davant del centre d'informació de Can Serra. La durada oficial aproximada és de 35 minuts.

Per entrar al bosc es travessa la carretera pel pas inferior. A prop de l'inici hi ha el monòlit dedicat al poema que Joan Maragall va escriure sobre la Fageda. El recorregut continua entre els faigs i torna al punt de sortida.

És una bona opció per a una primera visita, famílies amb criatures petites o persones que no volen passar mig dia caminant. Els 35 minuts corresponen al temps de marxa. Si t'atures, fas fotografies o deixes que la mainada examini cada pedra, la visita durarà més. Afortunadament, ningú no controla el ritme amb un cronòmetre.

L'itinerari és curt i té poc desnivell, però això no significa que tot el recorregut estigui adaptat per a qualsevol cadira de rodes o cotxet. Consulta'n l'estat i l'accessibilitat al centre d'informació.

Ruta completa: Fageda, Santa Margarida i Croscat

Si disposes de mig dia i estàs acostumat a caminar, l'itinerari número 1 connecta els tres grans paisatges de la zona volcànica. És una ruta circular de 10,9 quilòmetres, 290 metres de desnivell positiu i una durada estimada de 3 hores i 15 minuts.

La ruta travessa la Fageda, puja al volcà de Santa Margarida i baixa fins a l'interior del cràter. Després continua cap al Croscat, on una antiga zona d'extracció permet observar les capes de materials volcànics.

No és una excursió tècnicament difícil, però tampoc una volta de mitja hora. Hi ha pujades, trams que poden estar enfangats i prou parades interessants perquè la durada real superi el càlcul oficial. Porta aigua, alguna cosa per menjar i calçat amb bona sola.

Pots consultar el recorregut oficial del Parc Natural i descarregar l'itinerari abans de sortir.

Quan visitar la Fageda

A la tardor, les fulles canvien de color i el bosc ofereix la imatge més coneguda. També és quan més gent la vol veure. Si pots, ves-hi entre setmana i a primera hora.

A la primavera, el verd és intens, les temperatures acostumen a ser agradables i hi ha menys expectació estacional. Per nosaltres, és un dels millors moments.

A l'estiu, els faigs fan ombra, però els accessos poden estar concorreguts. Evita les hores centrals si combines el bosc amb els volcans, on hi ha espais més exposats.

A l'hivern, la Fageda perd les fulles i guanya silenci. Potser és menys espectacular per a qui busca la fotografia de tardor, però permet veure millor el relleu de la lava.

Després de ploure, el bosc és especialment humit i fotogènic, però també rellisca més. El fang volcànic manté una relació molt directa amb les vambes blanques.

Què cal evitar

No surtis dels camins senyalitzats, no pugis als tossols i no t'enduguis pedres ni plantes. Tampoc converteixis el bosc en un escenari amb música sortint del mòbil: la resta de visitants no ha vingut a escoltar la teva llista de reproducció.

Si vols fer fotografies, no bloquegis els camins. A la tardor, alguns punts propers a l'entrada acumulen petites cues per repetir exactament la mateixa imatge. Caminar cinc minuts més acostuma a resoldre el problema.

La Fageda d'en Jordà no és el mateix que La Fageda Fundació, coneguda pels seus productes lactis. La visita a les instal·lacions és una activitat diferent i s'ha d'organitzar per separat.

Amb què pots combinar-la

Per a un dia tranquil, combina el sender Joan Maragall amb Santa Pau i un dinar al poble. Si vols una jornada volcànica completa, fes la ruta circular amb Santa Margarida i el Croscat.

Olot i Espai Cràter funcionen molt bé abans de l'excursió si vols entendre l'origen del paisatge. Després de caminar, probablement agrairàs més Santa Pau, una taula reservada i una activitat que no impliqui una altra pujada.

El veredicte

La Fageda d'en Jordà no és cap lloc secret ni ho pretén. Val la pena pel paisatge geològic, per l'atmosfera del bosc i perquè ofereix rutes per a nivells diferents. Ves-hi d'hora, tria l'itinerari que realment t'encaixa i allunya't una mica de l'entrada. El bosc millora molt quan deixes de sentir l'aparcament.