Què veure a la Garrotxa: 25 llocs que sí que valen la pena
Volcans, boscos, pobles i rutes amb criteri local: 25 llocs per veure a la Garrotxa, amb consells pràctics per organitzar bé el viatge.
La Garrotxa té més de quaranta volcans, pobles medievals, boscos humits i una zona nord molt més feréstega del que sembla a les fotografies. Ara bé, no intentis veure-ho tot en un cap de setmana: acabaràs coneixent molts aparcaments i recordant ben poca cosa del viatge.
Si és la primera vegada que vens, prioritza la Fageda d'en Jordà, el Croscat, Santa Pau, Olot, Castellfollit de la Roca i Besalú. Després tria segons el que t'agradi: muntanya, pobles tranquils, romànic, bicicleta o banys en una aigua que rarament es pot descriure com a tèbia.
Els imprescindibles per començar
La Fageda d'en Jordà. La fageda més coneguda de la comarca creix damunt d'una antiga colada de lava. La fama és merescuda, sobretot quan t'allunyes una mica dels accessos principals. A la tardor està preciosa i molt concorreguda. Si vols silenci, evita el diumenge al migdia.
El volcà del Croscat. La gran gredera permet veure les capes de materials volcànics. És probablement el lloc on s'entén millor la geologia de la comarca sense haver de recuperar els apunts de l'institut. Segueix l'itinerari marcat i no pugis pel talús.
El volcà de Santa Margarida. Té un cràter ample amb una petita ermita al centre. La baixada és fàcil; la pujada de tornada es nota una mica més. Porta calçat amb bona sola, especialment si ha plogut.
Santa Pau. Carrers de pedra, plaça porticada i un nucli antic compacte que encara funciona com a poble. Ves-hi d'hora o a última hora de la tarda i tasta els fesols de Santa Pau. No cal dedicar-hi tot el dia, però sí més de deu minuts.
Olot. No és només el lloc on dormir. Té mercat, arquitectura modernista, museus, comerços de veritat i quatre volcans dins del municipi. Reserva-hi, com a mínim, mig dia.
El volcà Montsacopa. S'hi puja caminant des del centre d'Olot i ofereix una vista excel·lent de la ciutat i les muntanyes. El final de la tarda acostuma a tenir millor llum i menys calor.
Espai Cràter. Un centre construït parcialment dins del volcà del Puig del Roser. Explica el paisatge volcànic de manera clara i sense convertir la visita en una classe eterna. És especialment recomanable si vens amb mainada o plou.
Natura més enllà de la postal habitual
Parc Nou i la Moixina. Roures monumentals, aiguamolls, fonts i camins fàcils a tocar d'Olot. No és una atracció espectacular, sinó un bon lloc per passejar quan no necessites produir una fotografia cada trenta segons.
Parc de Pedra Tosca. Parets de pedra seca, antigues barraques i petits camps guanyats a la lava. Entra-hi des de la via verda i respecta les parcel·les: és un paisatge agrícola, no un escenari.
Xenacs i el Puig Rodó. Un dels millors miradors sobre la Vall d'en Bas i la zona volcànica. L'accés pot estar regulat; comprova les condicions abans de pujar. Amb boira, la gran panoràmica es converteix en una paret blanca impecable.
Castellfollit de la Roca. El poble s'aixeca damunt d'una cinglera basàltica entre els rius Fluvià i Toronell. Mira'l des de baix i després recorre el nucli antic fins al mirador. Aturar-se amb els quatre intermitents no és visitar-lo.
Sant Joan les Fonts. La ruta de les tres colades de lava mostra diferents formacions basàltiques al costat del riu. Completa-la amb el monestir romànic, el pont medieval i el castell de Juvinyà.
Besalú. El pont concentra gairebé totes les càmeres, però també valen la pena Sant Pere, Sant Vicenç i l'antic barri jueu. Arriba-hi aviat o queda-t'hi quan marxin les excursions.
Beuda. Una alternativa tranquil·la a prop de Besalú, amb petites esglésies romàniques i carreteres rurals. Comprova quins temples es poden visitar i condueix amb calma.
Quan els clàssics ja estan vistos
Sadernes i Sant Aniol d'Aguja. Una de les grans excursions de l'Alta Garrotxa. És llarga, hi ha poca cobertura i cal portar aigua, menjar i equip adequat. L'accés motoritzat pot estar regulat segons l'època; consulta sempre la informació oficial.
Oix. Un petit nucli envoltat de muntanyes i carreteres amb molts revolts. El trajecte forma part del pla. No el posis entre dues visites amb hora reservada.
Els Hostalets d'en Bas. El carrer principal, amb balcons de fusta i flors, és una de les imatges clàssiques de la vall. Continua pels camins dels voltants i recorda que les cases maques continuen sent cases particulars.
Sant Privat d'en Bas. Un nucli petit al fons de la vall, sota el Puigsacalm. Vine pel paisatge i la calma, no pas buscant una llista de monuments.
El Puigsacalm. Una de les muntanyes emblemàtiques de la comarca. Hi ha itineraris diferents i no tots tenen la mateixa dificultat. Consulta desnivell, meteorologia i hores de llum: és muntanya, no un passeig urbà.
Sant Feliu de Pallerols. Riu, fonts, ponts i un nucli antic sense gaire posada en escena. Combina molt bé amb un tram de la via verda.
Els gorgs de les Planes d'Hostoles. Gorgs i salts d'aigua molt freqüentats a l'estiu. Alguns accessos requereixen reserva durant la temporada regulada. No aparquis als vorals ni improvisis entrades si l'espai és ple.
La via verda del Carrilet. L'antic traçat ferroviari connecta Olot amb Girona. No cal fer-lo sencer: tria un tram per la Vall d'en Bas o la vall del Brugent i pensa com tornaràs.
La Vall de Bianya i la via romana del Capsacosta. Paisatge rural, esglésies romàniques i un camí antic amb trams empedrats. Pot relliscar quan està moll i té més desnivell del que sembla.
Batet de la Serra. Una plana volcànica de masies, prats i camins antics molt a prop d'Olot. Es descobreix millor a peu o amb bicicleta que buscant un únic punt d'interès.
Riudaura. Un poble petit dins d'una vall tranquil·la i boscosa. No és el pròxim Besalú ni ho vol ser. Aquesta és, precisament, una bona raó per anar-hi.
Quants dies necessites
Amb un dia, combina la Fageda d'en Jordà, el Croscat i Santa Pau. Amb dos dies, afegeix Olot, Montsacopa i Castellfollit de la Roca o Besalú. A partir de tres dies, incorpora la Vall d'en Bas, els gorgs o l'Alta Garrotxa.
El cotxe és l'opció més pràctica per moure's per la comarca, tot i que dins de cada zona val més aparcar i caminar. Abans de sortir, revisa reserves, accessos regulats i l'estat dels itineraris. Les normes poden canviar segons la temporada, i una captura de pantalla de l'estiu passat no és informació oficial.
El millor consell és ben simple: tria cinc o sis llocs, deixa temps per dinar sense mirar el rellotge i guarda alguna cosa per tornar. La Garrotxa millora molt quan deixes de tractar-la com una llista de caselles.